El catedràtic i acadèmic Emili Casanova visita el CEU d’Alfara, on ha impartit una lliçó magistral sobre la figura de Sant Vicent Ferrer i la València del pas del segle XIV al segle XV. La conferència, organitzada pel Departament d’Humanitats de la UCH CEU, s’emmarca ens els actes de commemoració dels 600 anys de la mort d’este valencià il·lustre, nomenat Escriptor de l’Any 2019 per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Enguany se celebren els 600 anys de la mort de Sant Vicent Ferrer, segurament el valencià més universal que tenim. És per este motiu que la UCH CEU, a través del Departament d’Humanitats dirigit pel prof. Vicent Gª. Perales, ha organitzat una conferència en el marc d’este centenari, de la mà d’una de les persones que dirigeix la comissió d’actes i que coneix bé la llengua antiga dels valencians, la del segle XIV i XV. Parlem del catedràtic, professor de la UV i acadèmic de l’AVL Emili Casanova.
La conferència, davall el títol “La llengua de Sant Vicent Ferrer: aplicació d’un model didàctic a l’ensenyament-aprenentatge actual”, pretenia acostar als alumnes de Comunicació i Magisteri, la figura d’este destacat sant universal. El professor Casanova ha fet un repàs del significat que té este sant universal per als valencians, sobretot per a la llengua. Vicent Ferrer, predicador destacat, va ser capaç de captar l’atenció de centenars i milers de persones que l’escoltaven parlar en valencià sobre passatges de la Bíblia, a través dels seus famosos sermons, que ens han arribat hui en dia a través de còpies escrites per transcriptors que, probablement, seguien el sant en directe durant els seus discursos.
La tradició assegura que sant Vicent predicava sempre en valencià i que era un miracle que tots l’entengueren, des d’occitans, castellans, aragonesos, italians o francesos. El professor Casanova explica l’origen d’este “do de llengües”: segurament, al segle XV les llengües romàniques se semblaven encara molt més que hui en dia. Això, ajudat de la preparació lingüística de sant Vicent (devia conèixer l’aragonés, el castellà o l’occità, però sobretot coneixia la mare del corder, el llatí), juntament amb la gestualitat, els cants (és sabut que inseria cants en les predicacions), la modulació de la veu i el caràcter, conferien al sant valencià un halo de santedat miraculosa que es convertia en espectacle.
El públic assistent era majoritàriament alumnes de Capacitació de llengües (anglés i valencià), que la UCH CEU imparteix des de 2013. Tothom ha gaudit del mestratge de Casanova que, en algun moment, ha interpretat metafòricament el sant i ha fet un repàs de la llengua antiga.
Prèviament a la conferència, Radio CEU li ha fet una entrevista, a suggeriment d’Àngels Álvarez, de la mà de la becària de Periodisme María Lladró. El professor Casanova, a preguntes sobre l’aplicació universitària del sant, ha destacat que Vicent Ferrer va ser el primer Erasmus d’Europa, ja que era el predicador valencià que va visitar terres d’Occitània, França, Bèlgica, Bretanya, a més de Catalunya, Aragó i Castella.
Vídeo 1/2
Vídeo 2/2
Emili Casanova, perfil:
– Va ser professor de valencià del CEU als anys noranta, quan el valencià era obligatori tres anys per als futurs comunicadors.
– És professor catedràtic de la Universitat de València, on va dirigir el departament de Filologia Catalana fins l’any passat.
– És acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua des de fa 15 anys, on presideix la Comissió d’Onomàstica i ara per ara membre de la Comissió de l’Escriptor de l’Any 2019 de l’AVL, que és Sant Vicent Ferrer.
– Té estudis i publicacions en el camp de la Dialectologia, la Gramàtica Històrica, l’Onomàstica, la llengua i els Mitjans de Comunicació, entre altres.
– És d’Agullent, una de les poblacions vicentines de la Comunitat Valenciana, o siga, pobles que veneren Sant Vicent Ferrer.
