L’ETAPA UNIVERSITÀRIA

Text guanyador dels II Premis d’Escriptura en Valencià

 

Elena Roche

(1r Grau de Publicitat de la CEU UCH)

En primer lloc m’agradaria presentar-me i donar-me a conéixer. Sóc Elena, una xica de Gandia que estudia a la UCH-CEU, i vull contar per quin motiu estic estudiant aquesta carrera i com he arribat ací.

Vaig acabar el batxiller en setembre de 2010 amb el dubte de no saber si triar la carrera de Dret o Publicitat. Després de pensar de mirar les eixides que em donaven ambdues carreres vaig optar per la primera opció. Sé que no era una carrera fàcil, però que amb propòsit i dedicació no hi ha res que no es puga aconseguir.

Dons bé, després d’haver triat aquesta opció em tocava triar també una universitat on poder cursar els meus estudis. Era a mitjans de setembre quan tots els meus amics ja havien començat el curs acadèmic i jo encara no tenia la nota de selectiu, aleshores tampoc tenia un lloc on podia matricular-me. Només vaig rebre la nota i veure que havia superat el selectiu em vaig moure ràpid per poder entrar en una facultat de Dret, i per aquesta raó vaig acudir al CEU. El tracte que em van donar va ser molt cordial i familiar. Vaig poder incorporar-me al curs acadèmic amb total rapidesa i sense cap problema. Inclús el moment de l’entrevista s’agraeix ja que jo venia de la meua xicoteta ciutat i desconeixia per complet aquestes instal·lacions. Fins l’últim moment vaig dubtar si agafar Dret o Publicitat, ja que al pla d’estudis de la universitat existeix una opció que és cursar la doble titulació. Però bé, coneixent-me vaig decidir fer-ne una i després un altra. Ja que tampoc m’ho regalen i costa l’esforç meu i dels meus pares.

Començaren les classes de Dret per a mi, tot és nou, desconegut, gent que no havia vist mai i que tenia el mateix propòsit que el meu. Assignatures que cursava per primera vegada i que cada vegada eren més complicades.

Tot va eixir bé el primer any, hi havien moltes assignatures que són de formació bàsica i m’agradaven, les vaig aprovar. Alguns companys passaren a ser amics.

Havia començat la meua vida universitària, em traslladava a viure prop de la universitat per no tindre 3h de viatge cada dia entre anar i tornar. Vaig aprendre a compartir pis amb altres estudiants. També vaig començar a conéixer més la ciutat de València, una ciutat que tinc a quaranta minuts de ma casa però que sols l’havia xafada per fer-li visites puntuals, ja fóra amb la família, el col·legi o amb els amics. Tenia  18 anys i començava a tindre certa independència que fins aleshores no havia tingut mai.  Ara tinc amics a València que m’ensenyen cada lloc, cada raconet que per a mi era totalment desconegut i que al mateix temps aprofite per a ensenyar als meus amics i familiars quan vénen  a fer-me visites. Era el primer any que vivia les falles de València tan prop, (“mascletaes”, nits del foc, monuments, ofrena…i tot el que aquesta festa tan popular comporta).

Una època única que, igual que jo, vivim milers d’estudiants que deixem el nostre poble durant uns anys per estudiar i formar-nos en qualsevol especialitat.

Per seguir contant-vos un poc la meua experiència vos dic que a dia de hui no estic fent Dret. Estic cursat Publicitat i Relacions Públiques al mateix centre. L’any passat em vaig adonar que realment la meua passió és innovar, organitzar, viure la vida de forma més creativa, em considere una persona amb esperit lliure i, encara que una de la meues necessitats és ajudar als altres, sé que ho puc fer també sense tindre uns estudis de Dret. De totes formes no descarte acabar-la algun dia.

Avui tinc vint anys, dos anys d’experiència universitària, un poc més de maduresa i amb els peus un poc més al terra. Gaudint del que estic fent i feliç d’haver arribat ací. Jo sé que les coses no passen perquè sí, tot ocorre per alguna cosa, pot ser que a primera vista moltes vegades no trobem el sentit del que fem, però amb el temps tot es veu diferent, a temps passat tot es veu de millor forma i això és el que es pretén, que qualsevol canvi siga a millor, per molt difícil i costós que resulte.

Vull transmetre la meua experiència a tots, sobretot als que comencen ara, que facen allò que realment els agrada sense importar les eixides o si guanyaran més o menys en un futur, perquè si fan allò que els agrada en la vida seran feliços i res els resultarà pesat i costós. I ja vos dic, em va costar fer aquest canvi, no és fàcil, i més per l’esforç acadèmic i econòmic que resulta però a dia de hui me n’alegre d’haver-lo fet.

Hui seguisc a la UCH-CEU, fent els meus estudis i disfrutant de la vida universitària perquè es una època única, de joventut i que sempre recordaré amb molt estima.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

Resolver: * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.