Veterinària guanya els II Premis d’Escriptura.

L’alumna Lourdes C. Vañó, estudiant de 4t de Veterinària CEU a la CEU-UCH, ha sigut la guanyadora dels II Premis d’Escriptura en Valencià, que el Vicerectorat d’Alumnat i Extensió Universitària, en col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la llibreria Railowsky, han organitzat per a este curs.

En concret, els premis atorgats i les obres guanyadores han sigut:

• Primer Premi (100 EUR + lot llibres AVL): Lourdes Cecília Vañó Sempere (4t de Licenciatura en Veterinària), pel seu escrit titulat «I tu, què estudies?».
• Segon Premi (50 EUR llibres Raylowsky en valencià + lot llibres AVL): Elena Roche Miñana (1r Grau en Publicitat), pel seu escrit titulat «L’etapa universitària«.

L’acte de lliurament del premi va tindre lloc a la sala de Rectorat de la universitat el passat dia del Llibre, 23 d’abril, i va comptar amb la presència de la vicerectora M. José González i del tribunal, format per:

• Àngels Álvarez Villa (Departament de Comunicació Audiovisual, Publicitat i Tecnologies de la Informació, UCH CEU)
•  Fernando Serrano Pelegrí (Departament de Ciències de l’Educació, UCH CEU)
•  Mª Dolores Soler Sanchis (Departament de Producció Animal, Sanitat Animal i Ciència i Tecnologia dels Aliments, UCH CEU)
•  Vicent F. Garcia Perales (Departament d’Humanitats, UCH CEU)

Més informació: DOCU.

Notícia al Blog de Publicitat.

Sala de Rectorat UCH CEU. D’esquerra a dreta: Mariola Soler, Lourdes Vañó, Fernando Serrano, Elena Roche, Vicent Gª Perales, M. José González.

Lourdes Vañó i Elena Roche, guanyadores dels II Premis d’Escriptura en Valencià «Conta Curiositats»

Tal com estava previst a les bases, publiquem en este Blog de Veterinària el text guanyador de Lourdes C. Vañó.

I tu, què estudies?

 Lourdes Cecília Vañó Sempere (4t Veterinària)

 Primer Premi «Conta Curiositats» UCH CEU 23 d’abril de 2013.

Si dius la veritat i respons que estudies Veterinària, ja saps el que passarà. Hi ha qui et preguntarà sorprès si has posat la mà al cul d‘una vaca, altres t’ensenyaran amb un gran somriure la foto del seu gos o gat, i finalment altres et demanaran consell sobre què fer amb un periquito amb un bony estrany a la pota. Açò és una realitat que sempre acaba amb una divertida conversa si ho comentes entre els amics de la facultat. Però el que de veritat preocupa i no és gens divertit és quan, en assabentar-se que ets veterinari, et diuen que fa poc es van trobar un animalet abandonat.

La problemàtica de l’abandonament d’animals és un tema important, tant des del punt de vista del benestar animal com des del punt de vista de la responsabilitat i maduresa de la societat. A Espanya es van recollir 109.074 gossos i 35.983 gats l’any 2010 segons la Fundació Affinity, una xifra molt superior a la d’altres països europeus, principalment a causa d’una mentalitat molt diferent respecte a tot allò que envolta els animals de companyia.

Les protectores i els refugis estan totalment saturats. Compten amb uns pressupostos molt limitats, generalment les autoritats no s’hi fan càrrec i alguns depenen exclusivament de les ajudes dels socis i voluntaris. Però per tal de solucionar el problema cal anar al seu origen, i aquest és la tinença irresponsable de mascotes que acaba amb el seu abandonament. Cal pensar que no tots els animals abandonats acaben en una nova família i entre un 15% i un 30% seran eutanasiats. La majoria dels animals abandonats són de raça mestissa, la meitat d’ells estan totalment sans i, com a curiositat, un 11,2% dels animals abandonats han sigut un regal de nadal, segons dades del mateix informe de la Fundació Affinity.

Quan una persona abandona un animal, generalment ho fa perquè és un cadell fruit d’una gestació inesperada, per un canvi de domicili, per factors econòmics, perquè ha deixat de tenir interès per a ell o per problemes de comportament. La decisió de tenir una mascota s’ha de prendre amb criteri i després d’estudiar el que suposa tenir un animal al teu càrrec. Per aquest motiu, és molt important abans d’adoptar o comprar un animal, pensar en les raons per les quals es vol tenir una mascota, avaluar l’espai on viurà l’animal i el temps del que es disposa per a dedicar-li cada dia. També és necessari informar-se del tipus d’animal, el caràcter, les necessitats, la grandària, l’esperança de vida, i elegir aquell que millor s’adapte a cada estil de vida. La decisió de tenir un animal de companyia s’ha de fer en família i cal saber que un animal equilibrat necessita una bona educació, per a la qual existeixen munts de llibres on podem aprendre i fins i tot educadors canins. No és una bona idea adquirir un tipus d’animal pel simple fet de posar-se de moda o només perquè ens agrada físicament. Moltes races actualment de moda pateixen greus problemes de salut desconeguts per la majoria dels propietaris. Cal estar segur de totes les característiques de l’animal abans de fer-lo un membre més de la família.

Per tant, per a lluitar contra l’abandonament, cal evitar que aquestos animals arriben a mans de les persones equivocades, aquelles que no són conscients que un amic gos o gat és per a tota la vida. De moment, hi ha campanyes de conscienciació però cal endurir les lleis i sancions per a aquells que maltracten i abandonen i controlar la reproducció mitjançant l’esterilització.

D’altra banda però, no tot són dades roïns. Cal que sàpiga tothom que, si prenent una decisió responsable aconsegueix un animal de companyia, hi ha estudis que asseguren que gaudirà d’una vida més plena i feliç, amb menys risc de patir una malaltia cardiovascular. A més a més, per als més menuts de la casa el contacte amb un gos o un gat pot facilitar el seu desenvolupament cognitiu i social i fins i tot reduir el risc de patir al·lèrgies.

Així que, quan ens pregunten de nou què estudiem, i ens diguen que s’han trobat un animal abandonat o que volen comprar o adoptar un gos o un gat, intentarem informar de tot allò que suposa tenir un animal de companyia: viure amb un gos o un gat t’aporta moltes coses bones, però també suposa un sèrie de deures i responsabilitats durant tota la vida de l’animal. I, definitivament, si no coneixes i acceptes estes responsabilitats, no convé que tingues una mascota. La vida d’aquests animalets indefensos no és cap joc.