{"id":2181,"date":"2012-06-09T12:32:57","date_gmt":"2012-06-09T10:32:57","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.uchceu.es\/veterinaria\/?p=2181"},"modified":"2019-07-02T16:24:51","modified_gmt":"2019-07-02T14:24:51","slug":"veronica-haro-alumna-de-veterinaria-de-la-uch-ceu-guanya-els-premis-descriptura-conta-curiositats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.uchceu.es\/veterinaria\/veronica-haro-alumna-de-veterinaria-de-la-uch-ceu-guanya-els-premis-descriptura-conta-curiositats\/","title":{"rendered":"Ver\u00f3nica Haro, alumna de Veterin\u00e0ria de la UCH CEU, guanya els Premis d’Escriptura ‘Conta curiositats’"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Veterin\u00e0ria ha estat una de les titulacions guanyadores en els I Premis d’Escriptura en Valenci\u00e0 \u00abConta curiositats de la teua carrera<\/em>\u00ab. L’alumna de 4t curs Ver\u00f3nica Haro Torrijos<\/strong><\/em> s’ha endut el segon premi dotat amb 100 euros per comprar llibres pel seu relat \u00abCrits en la nit\u00bb.<\/span>
\nL’escrit d’Haro retrata el descobriment d\u2019una vocaci\u00f3 i el desenvolupament de part dels coneixements obtinguts en la carrera aplicats a una situaci\u00f3 fict\u00edcia que est\u00e0 basada en una de real viscuda fa uns mesos en una granja d\u2019ov\u00ed.<\/span><\/p>\n

L’activitat cultural ha comptat amb el suport de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana i s’han organitzat des del Vicerectorat d’Alumnes i Extensi\u00f3 Universit\u00e0ria de la UCH CEU.<\/span><\/p>\n

Enhorabuena Ver\u00f3nica.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Crits en la nit\u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n

Moltes vegades he escoltat dir que la meua professi\u00f3 \u00e9s vocacional, i en el meu cas no s\u2019equivocaven.<\/p>\n

Sempre he sabut de qu\u00e8 volia treballar al futur per\u00f2 va ser fa uns anys quan tot va canviar, o millor dit, quan em vaig conv\u00e8ncer del tot.<\/p>\n

Li deien Jacky. Aquell mat\u00ed vaig sortir de casa per fer unes despeses que m\u2019havia encomanat ma mare i el vaig veure. Era un gos fam\u00e8lic, ple de puces i amb molt\u00edssima por als ulls.<\/p>\n

Sense dir-li res a ma mare per no preocupar-la vaig tornar a casa, vaig agafar un got amb menjar de gos i sort\u00ed novament al carrer. Jacky em mir\u00e0 per\u00f2 no s\u2019atrevia a apropar-se. A poc a poc, llan\u00e7ant-li boletes de menjar, an\u00e0 apropant-se fins que aconsegu\u00ed que menjara de la meua m\u00e0.<\/p>\n

Jacky es va quedar a viure amb els meus ve\u00efns d\u2019enfront i cada vegada que anava a veure\u2019ls, ell no feia cas a ning\u00fa i no se n’anava del meu costat.<\/p>\n

Mai oblidar\u00e9 eixa mirada de por que pass\u00e0 a ser una mirada de felicitat i d’agra\u00efment constant.<\/p>\n

Eren les quatre de la matinada quan escolt\u00e0rem els crits.<\/p>\n

\u2013 De pressa, xiques! Veniu corrent! N\u2019hi ha una altra!<\/p>\n

Era la veu de Josep, el pastor de la granja que ens cridava perqu\u00e8 una altra ovella estava de part. Ens pos\u00e0rem la granota de treball damunt del pijama de dormir i les botes i eix\u00edrem corrents. Quan vam arribar al lloc on es trobava l\u2019ovella, la vam veure a terra belant i fent esfor\u00e7os per parir.<\/p>\n

R\u00e0pidament ens pos\u00e0rem els guants i comen\u00e7\u00e0rem la nostra labor.<\/p>\n

\u2013 Palpe un cap i unes potes… per\u00f2 no s\u00f3n del mateix animal! Haur\u00e9 d\u2019introduir el cap per fer fora primer al de les potes.<\/p>\n

I aix\u00ed ho vaig fer, primer vaig introduir l’animal que tenia el cap m\u00e9s endavant per deixar espai a l’\u00fater per a l’altre, i una vegada fet, vaig agafar les potes del segon i el vaig traure. Quan va estar fora aquest, pogu\u00ed traure al seg\u00fcent amb m\u00e9s facilitat.<\/p>\n

Per\u00f2 quina va ser la meua sorpresa quan fent la inspecci\u00f3 rutin\u00e0ria per si hi havia un altre corder descobr\u00edrem que s\u00ed, i que a m\u00e9s a m\u00e9s, aquest a m\u00e9s de ser gran, venia voltejat.<\/p>\n

Vaig ficar la m\u00e0 m\u00e9s endins, vaig agafar el cap, mentrestant l\u2019ovella ens mirava cada vegada amb menys forces, calia treballar de presa. El vaig posar dret, i despr\u00e9s, agafant tamb\u00e9 les potes vaig estirar de tot cap a fora.<\/p>\n

Aquest corder, encara que era m\u00e9s gran era m\u00e9s d\u00e8bil i com feia 2 graus de temperatura, mentre que els netej\u00e0vem, desinfect\u00e0vem i els canvi\u00e0vem de lloc amb sa mare, aquest \u00faltim corder es va gelar, aix\u00ed que hagu\u00e9rem de separar-lo de la seua fam\u00edlia i emportar-nos-el a la casa on viv\u00edem mentre treballaven all\u00ed.<\/p>\n

Una vegada dalt, en casa el pos\u00e0rem davall d\u2019un foc de calor i li don\u00e0rem calostre per tal que agafara forces i es prove\u00efra d\u2019immunitat. Aquesta labor no va ser gens f\u00e0cil perqu\u00e8 de tant gelat que es trobava quasi no es movia.<\/p>\n

Quan ja s\u2019havia begut una part del calostre que \u00e9s recomanable que beguen a les primeres hores, de repent es va posar blau i va comen\u00e7ar a tirar glopades. Pareixia que la nit es complicava per moments…<\/p>\n

R\u00e0pidament, la meua companya, que \u00e9s la que li havia donat la llet, me\u2019l va donar i se’n va anar a buscar el seu fonendoscopi. Mentrestant jo, que m\u2019havia quedat amb el corder, vaig comen\u00e7ar a fer-li el massatge card\u00edac i la respiraci\u00f3 boca a boca-nas. Aix\u00f2 als animals \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 si no, l\u2019aire sen va pels llavis. Carme va arribar i de seguida es pos\u00e0 a auscultar-li el cor. Encara tenia pols per\u00f2 era molt d\u00e8bil. Hav\u00edem d’aconseguir una via d\u2019aire com f\u00f3ra i va ser en eixe moment quan ens vam recordar del nostre professor de la universitat. Pareixia com si estiguera davant nostre donant-nos ordres.<\/p>\n

\u2013 Josep! Corre! Busca una m\u00e0nega o qualsevol cosa similar que no siga molt gran! Per\u00f2 de presa!<\/p>\n

Fou vist i no vist. Al moment seg\u00fcent va tornar amb un tub flexible i fi que us\u00e0vem per a la m\u00e0quina nodrissa que alleta els corders.<\/p>\n

Mentre Carme agafava el corder amb la posici\u00f3 correcta, Josep m\u2019il\u00b7luminava amb una llanterna la gola del corder. Deu segons m\u00e9s tard ja ten\u00edem el corder amb una respiraci\u00f3 estable encara que controlada per nosaltres i amb una via central que ens permetia donar-li menjar. Vam passar tota la nit fent torns per vigilar-lo i li vam posar medicaci\u00f3 per previndre infeccions.<\/p>\n

Aquest corder, els seus germans i sa mare es van salvar perqu\u00e8 hi havia gent a la granja, un pastor molt atent i alumnes de pr\u00e0ctiques, per\u00f2 moltes altres granges no poden comptar amb aquest servei i una bona part d\u2019aquests animals moren, de tal manera que es deixa morir aix\u00ed a poc a poc el sector ramader, part fonamental de la nostra vida, encara que hi haja gent que encara ho desconega.<\/p>\n

M\u00c9S INFORMACI\u00d3<\/p>\n

https:\/\/blog.uchceu.es\/periodismo\/vicerrectora-alumnado-premios-valenciano\/<\/div>\n