Jornada sobre doblatge i adequació de la llengua oral i escrita

La UCH CEU s’ha convertit en punt de trobada de periodistes, lingüistes, actors de doblatge i professors universitaris, durant la jornada “Oralitat i escriptura als mitjans de comunicació”, duta a terme el dilluns 1 d’octubre de 20012 en l’Aula Magna de l’aulari d’Alfara.

Davant vora un centenar d’assistents, deu professionals del sector han participat en una conferència marc i dos taules redones que han pretés donar resposta social a l’ús “normal” de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana en un dels àmbits que més impacte produeix: els mitjans de comunicació. A banda de les aportacions de les dos taules redones, el públic assistent va incidir en algunes qüestions més concretes i va enriquir la trobada interdisciplinar.

Àngels Álvarez, Juan José Bas, Vicent G. Perales

La jornada s’encetava amb les paraules del vicedegà de Comunicació Audiovisual de la Facultat d’Humanitats i Ciències de la Comunicació, Juan José Bas, qui agraïa a la UCH CEU, i més concretament als organitzadors Àngels Álvarez i Vicent Garcia Perales, haver volgut oferir una temàtica valenciana i en valencià als seus alumnes, ja que si bé és important escriure, també ho és “dir bé el valencià”.

Seguidament, el professor Garcia Perales destacava la importància de dur la universitat al carrer i acostar-la al treball real i la professora Álvarez emmarcava la conferència inaugural sobre el doblatge lamentant que no eixistisca el títol oficial d’esta disciplina, tenint en compte que Espanya gaudeix d’un doblatge d’alta qualitat.

Vicent Artur Moreno

La conferència específica “Les veus que no veus” del Dr. en Comunicació Vicent Artur Moreno, exprofessor de la casa, posava a to els assistents enmig del que anomenava “arqueologia lingüística” rescatant sons de pel·lícules. “El doblatge és un horror i un error històric”, parafrasejava Moreno a Àlex Gorina, alhora que reivindicava anara al cine tot comparant-ho amb la “flama ancestral reunits tots a la vora del foc”. L’experiència personal del professor Moreno l’havia conduït a viure vides que no eren la seua: “He viscut vides que sense el doblatge no hauria viscut mai”, però confessava que el que més esforç li suposa a l’hora d’interpretar era el somriure. “El meu fantasma és fer rialles”.

Vicent A. Moreno, Àngels Álvarez, Vicent Garcia, Josep Àngel Mas, Josep Lacreu, Laura Grande, Francesc Fenollosa

Acabada la conferència, donava pas la taula redona “Usos lingüístics en l’àmbit públic de la comunicació”, en la qual Josep Lacreu (cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l’AVL) reivindicava l’adaptació de registres als contextos i a les necessitats comunicatives dels mitjans. En este sentit declarava que “les necessitats expressives de la TV són molt diferents de la dels escriptors”, referint-se al naixement de Canal 9 en 1989: “La TV ha suscitat moltes necessitats que fins aleshores eren absolutament imprevisibles”. A més, Lacreu reivindicava la necessitat d’un “registre col·loquial de ficció”, no tan aferrat a la normativa.

Francesc Fenollosa (actor de doblatge, coautor LEMAV) prenia el relleu i matisava la importància del doblatge, però la degradació que s’ha viscut a casa nostra, amb el tancament d’empreses que sempre s’havien dedicat a esta professió. En tot cas, Fenollosa també reivindicava que “en doblatge, no no ha de ser estàndard, sinó que cal introduir-hi nivells de llenguatge”.

Josep Àngel Mas (Universitat Politècnica de València, campus de Gandia CAV, coautor LEMAV) basava la seua intervenció en l’experiència docent explicant els criteris orals que causaven “estranyesa en els alumnes”, però que són normes ortoèpiques que divergeixen de l’escrit. És com si calguera “evitar l’estridència en els oients” quan usem el valencià públicament. El professor Mas encetava, a més, una línia de treball i d’investigació per al futur amb la quantificació amb dades concretes i objectives dels graus d’estridència que provoquen les varietats lingüístiques en els parlants.

Per la seua part, Laura Grande (periodista presentadora de Canal 9 i exalumna de la UCH CEU) aportava la seua experiència en l’ús del valencià als mitjans tot destacant la dificultat que comporta que “t’escriuen i has de contar allò que t’han escrit”, de tal manera que sovint la llengua escrita influeix en gran part la llengua oral. Segons Grande “memoritzar és un error” que ha aprés a la televisió, i que a més de la llengua, hi ha “molts factors com la mirada, els ulls, les pauses, les mans” per a agradar al públic.

 

Josep Lluís Marín, Alexandre Berenguer, Vicent Garcia, Xavier Aliaga, Ignasi Muñoz, Sergi Pitarch, Àngels Álvarez

La taula redona de vesprada es presentava davall el títol “Adequació lingüística als mitjans de comunicació” i hi participaven tres periodistes vs dos lingüistes. Encetava el torn de paraula Ignasi Muñoz (corresponsal de Catalunya Ràdio a València i exalumne de la UCH CEU), que mostrava la seua experiència lingüística declarant que usava el mateix model lingüístic en Catalunya Ràdio que el que havia usat en InfoTV, de la qual era presentador. Així mateix, invitava l’auditori que reflexionara sobre el lèxic que el periodisme posa en circulació, que sovint no té el significat que se li atorga, com en el cas de “austeritat” i “privatització”. Finalment demanava un alt domini de la llengua perquè “una de les funcions bàsiques del periodisme és descriure la realitat amb el llenguatge i amb objectivitat”.

Continuava la intervenció de Xavier Aliaga (periodista i escriptor, blocaire), que contava l’experiència en un mitjà de comunicació local a Xàtiva, on no tenien cap model lingüístic definit, tot i que amb el pas del temps confessava que no tenia “manies” en temes de llengua. Aliaga descrivia el model que usava com a columnista, com a bloguer i com a tertulià, un model de llengua “flexible, experimentat i interactiu”, diferenciant perfectament l’oral de l’escrit.

Sergi Pitarch (bloguer, periodista de Levante-EMV) destacava la importància del periodisme d’investigació per a fer fàcil allò que el llenguatge d’especialitat fa difícil: “Nosaltres hem de transformar el llenguatge per al gran públic, hem de saber desencriptar este tipus de llenguatge, entendre i comprendre i transmetre’l al lector”. Pitarch considera que el periodisme sí que té futur, però només si es fa bon periodisme i es contrasten les fonts, es compare la informació i es conte de manera objectiva: “Hi ha futur, treballant bé, contrastant”.

Alexandre Berenguer, Josep Lluís Marín, Sergi Pitarch, Vicent Garcia, Xavier Aliaga, Ignasi Muñoz

Per la seua part, Josep Lluís Marín (lingüista de Ràdio 9) reportava la importància del treball col·laboratiu entre periodista i servicis lingüístics d’un mitjà, sense enfrontaments i sempre amb enriquiments. L’estàndard sol usar-se en registres formals i en nivells escrits, però la ràdio té una gamma més variada de registres, com el cas de l’oralitat escripturitzada, és a dir, textos escrits per a ser llegits. En este sentit, Marín exigia quatre factors que són els garants de la qualitat lingüística: la correcció i l’adequació, però també la naturalitat i la comprensió.

Per últim, Alexandre Berenguer (lingüista de Canal 9) reivindicava la formació del periodista per a poder “crear” o innovar. “A la TV, com menys correcció, més espontaneïtat”, però això no suposa que s’haja d’adequar els textos orals a la llengua natural del carrer. “Ningú usa quatre paraules quan conta un accident: cotxe, vehicle, automòbil, turisme”, exemplificava Berenguer, amb la insistència que calia trobar expressivitat lingüística per part dels periodistes, davant l’allau de modes lingüístiques que poc o gens aporten a la comunicabilitat. D’altra banda, també és cert que el model de llengua de Punt 2 no és el mateix que el de Canal 9, ja que el primer va adreçat a un públic més minoritari.

Públic assistent a la jornada “Oralitat i escriptura als MC”

Esta jornada s’inscriu en la línia de la promoció del valencià a la UCH CEU, patrocinada per la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. La jornada és el pòrtic d’entrada del curs de l’actriu i cantant Nina, que oferirà els pròxims dijous 4, divendres 5 i dissabte 6 a la UCH CEU davall el títol “La veu: eina de treball i identitat dels comunicadors”, la inscripció del qual ja està tancada.

4 Comentarios

  1. Primer de tot vull agrair-vos l’organització de la jornada. Considero que per als periodistes en actiu, i també per als que s’estan formant, és imprescindible fòrums com el d’avui per a pensar i repensar l’ús que fem de la llengua, ja que és la nostra eina de treball.

    Tots els ponents m’han encantat però especialment Vicent Artur Moreno perquè a banda de mostrar continguts interessants els ha exposat meravellosament bé.

  2. Després de nomenar tantes vegades a classe la figura de Josep Lacreu, em senc privilegiada per haver-lo pogut escoltar a la nostra facultat. La veritat és que va ser un plaer escoltar les seues paraules d’una manera tan clara i divulgativa. També agraisc la presència de la resta de professionals. Pense que de tots podem apendre alguna cosa.

    Moltes gràcies per organitzar esta activitat.

  3. Volia donar les gràcies a Vicent, a Àngels, a la resta de l’organització i als assistents per acollir-nos i donar-nos l’oportunitat de dir la nostra, cosa que no sé si ‘realitza’ més als filòlegs o als periodistes.

    Una abraçada col·lectiva.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

Resolver: * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.