Japó al CEU

    470
    edelmira amat ceu2
    Edelmira Amat al CEU en 2008.

    Fa  uns anys, la valenciana Edelmira Amat, professora d’espanyol a la Universitat Sophia (Tòquio, Japó), va visitar els alumnes de 2n curs de Ciències de la Informació de la UCH CEU. Esta vegada visita els de primer curs, en l’assignatura Llengua (opció Valencià), per comunicar als alumnes com ha estat la seua experiència al Japó, tant des del punt de vista lingüístic com des del punt de vista intercultural.

    I és que Edelmira Amat va realitzar una tesina sobre els límits del parlar ‘apitxat’ del valencià, dirigida pel dialectòleg mallorquí Joan Veny. Els camins de la vida la van dur de Filipines (on va anar en companyia de les Teresianes) al Japó, on fins avui ha exercit de professora d’espanyol per a estrangers. Diu que d’ací dos anys es jubila i se’n vindrà a l’Alcúdia natal, però la seua energia comunicativa (com a traductora dels llibres de Chi-Kung*) no decaurà.

     

    Transcrivim un text d’una de les alumnes que van assistir a la xarrada el passat dimarts 27 de maig de 2014, convidada pel professor Vicent F. Garcia Perales.

    ******

    La filòloga valenciana ens ha visitat hui 27 de maig a la universitat on ha respost a les preguntes del alumnes, a més de contar-nos, el més profundament possible, els costums o cultures del Japó.  De les coses que més m’ha cridat l’atenció ha sigut el tema de les energies i el comportament dels japonesos. Quant les energies destaca que  mentre a Espanya es veu com una cosa molt exòtica i tal vegada per a alguns estranya, allí  es un estil de vida. Hi ha diverses formes de canalitzar l’energia, Amat ens ha explicar un poc en què consisteix el Chi Küng (pare del Tai Chi) que és la que ella practica.

    Els japonesos són persones molt reservades i una cosa curiosa en el seu comportament és quan volen dir alguna cosa però pensen que no és apropiada o ferirà a l’altre, i no la diuen.  Són  molt callats, i el silenci els caracteritza molt.

    EDELMIRA AMAT al ceu, 27maig2014 (2)
    Edelmira Amat (Univ. Sophia, Japó) amb el director del Dep. Humanitats, Vicent Gª Perales

    Entrant en el tema de la llengua, també tenen dialectes que han patit el pes de l’estàndard. Parlar amb un dialecte marcat era una vergonya  per a ells. També els japonesos no els agrada admetre que la seua llengua prové del xinés.

    Dels costums ens ha dit que són molt diferents, en el seu cas per exemple li va costar un poc al principi, però el truc és introduir-te en la cultura i admetre-la, i no estar comparant-la amb la nostra.

    Paula Guerri Salvador,

    estudiant de 1r curs de Comunicació Audiovisual de la UCH CEU

    Més informació

    Llibre traduït al castellà per Edelmira Amat: Wubaomen Chi-Kung (Espiritualidad). Autor: Jun Qing Sun, Edelmira Amat Alapont. EAN: 9788493408015. Edición: Ediciones Tao. Año de edición: 2006

    Entrevista d’Edelmira Amat al mestre Sun Junqing

    Edelmira Amat a la UCH CEU en 2008.

     

     

    5 Comentarios

    1. Aquesta dona, principalment és un clar exemple de coratge i valentia, ja que no és qualsevol cosa emprendre l’aventura d’anar al Japó a donar classes.
      Pel que fa a la xarrada, em va pareixer molt interessant, sobretot les costums i formes de vida dels japonesos, ja que són molt diferents a les nostres.

    2. Molt interessant! veure com dos estils de vida tan diferents poden conviure junts i a més, adaptar-se canviant els hàbits per realitzar una tasca docent amb tantes ganes i entusiasme!

    3. Per una part, va resultar curiós la facilitat en la que Edelmira va acceptar la cultura japonesa, però com bé va dir ella s´ha de visitar els llocs sense pensar en tot alló que deixes enrere i enriquir-se amb alló que és nou per a tu. Edelmira, una dona de la Ribera Alta, ens mostra com viu dia a dia la cultura japonesa que la introduïda profundament als seus hàbits.
      Resulta molt interessant i qui sap si tal volta nosaltres prenem el mateix camí en un futur.

    4. Edelmira em va parèixer una dona molt valenta i molt emprenedora. Personalment me va interessar molt tot el que va dir i, com el valencià, un dialecte, una llengua que bona part de la població rebutja, es pot estendre fins al japó, on hi ha gent disposta a ensenyar la, com Edelmira, i gent disposta a aprendre-la.

      Una altra qüestió molt interessant va ser la conversa sobre les energies i com poden influir en les persones i les llengües.

    Dejar respuesta

    Resolver: * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.